NANS NOUS

Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l'altra de vella, que ballen als acords d'una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Son la darrera comparsa introduïda a la Patum.

El 1890 l'Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. A diferencia dels Nans Vells aquests son de cartó pedra.

A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L'any següent, els Nans Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i deixaren d'actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació


.http://www.youtube.com/watch?v=l9M9wSSnQQs

NANS VELLS

Els Nans Vells són quatre capgrossos relativament semblants entre ells. Tots quatre representen homes, porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, segons el costum de l'època, van abillats amb bates blaves i vermelles i ballen tocant les castanyoles. Els Nans Vells arribaren a Berga l'any 1853, com a donació de Ferran Moragues i Ubach, polític berguedà. Tenen una estructura de cartró polida amb una capa de guix.

Els Nans Vells participaren de manera continuada en la Patum fins al 1881. El seu mal estat i la situació precària de les arques municipals, però, provocaren que deixessin d'actuar durant uns quants anys. Sortosament, però, l'Ajuntament de l'època va tenir el gran encert de no desfer-se dels Nans Vells, i el 1892, després d'una dècada sense actuar, va decidir de restaurar-los i retornar-los a la representació.
http://www.youtube.com/watch?v=mFW2ir5Wl6k

LES GUITES

Les Guites són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa (en alguns documents berguedans de finals del segle XIX surt citada com a tal) i un cap semblant al d'un drac. a la Patum actuen dues Guites, la Grossa i la Xica (o la Boja), que persegueixen, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que participa en la festa. Un grup de persones es carreguen les Guites a les espatlles mentre una persona, al davant, fa de guia i una altra, a l'interior, aguanta el cap al capdamunt d'un coll que, en el cas de la Guita Grossa, arriba a superar els quatre metres d'alçada. Originàriament tant sols hi havia la guita Grossa, la boja fou incorporada a la festa el 1890.

L'estructura de les Guites és molt simple. El cos, que té forma de vaixell invertit, està construït amb cèrcols de fusta. El coll és una simple barra de ferro, d'uns quatre metres la de la Guita Grossa i d'uns dos la de la Guita Xica.

El cap és, sens dubte, l'element que presenta més interès. El de la Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al 1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d'art. Amb clares influències gòtiques (sembla una gàrgola d'aquest estil), podria datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament d'ençà del 1626 com a mínim. És una testa grossa i pesada (més de vint quilos), construïda amb materials diversos, que presenta la particularitat de moure els ulls quan el portador mou la barra.

PLENS 

L'altre quadre derivat del ball de diables. El nom de ple prové del fet que els diables van plens de foc. EL salt de Plens només té lloc a la nit, al segon i quart salt de les comparses; S'apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d'una música, s'encenen els mil fuets que duen els cent Plens que participen en l'espectacle: la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.

Les carotes o màscares dels Plens (iguals a les de les maces) s'elaboren sobre un motlle de fusta col·locant-hi retalls de roba encolada. Quan aquests són secs, la màscara adquireix una gran resistència que li permet suportar el tro dels coets. Malgrat que la tècnica s'ha anat perfeccionant amb els anys per tal de fer-les més consistents, la seva forma continua essent l'original, mantinguda amb tota seguretat des de finals del segle XIV.

MACES I ÀNGELS

Un dels quadres representatius que s'esdevingueren del ball de diables a principis del segle XX. El salt de Maces presenta dues composicions tot depenent si presenciem la patum de lluïment o la patum complerta. El nom de Maces, es dona als diables pels estris que porten: les maces son un pal de més de dos metres d'alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que son rematats amb un coet (o fuet). Els dimonis van abillats amb vestits verds i vermells i amb la cara tapada per una màscara. A la patum de lluïment el salt es format per vuit diables i que s'entrecreuen a partir de dos grups oposats de quatre diables cadascun. Entremig, sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d'aquests, els maten amb la llança i l'espasa. A la nit, La Patum complerta,en canvi, només actuen quatre diables, sense el vestit tradicional ni la màscara i també sense música, ja que evolucionen únicament al so del Tabal.

Les Maces són quatre estris compostos per un pal de fusta de més de dos metres d'alçada que està rematat per una caixa circular de fusta blegada amb els dos costats tapats amb pell. Tot i que foren reconstruïdes a primers del segle XX, les Maces també han conservat la forma, la tècnica i l'estil antics. En primer lloc, pel manteniment de la pell (de cabra), en comptes de productes sintètics, i on hi son pintades representacions diabòliques. En segon lloc, per la conservació al seu interior de pedres que, en fregar contra la pell i la fusta, produeixen un so inconfusible.

ELS TRUCS I CAVALLETS 

Aquesta comparsa està formada per vuit persones, quatre a peu, abillats a semblança morisca, i quatre que simulen anar muntats damunt d'uns cavalls de cartó pedra, i que representen cavallers cristians. Després d'una desfilada conjunta que inicia la dansa, els dos bàndols agafen camins diferents, dibuixant dos semicercles oposats mentre escenifiquen una batalla que acaba, després de cinc envestides, amb la victòria dels Cavallets. La primera referència coneguda sobre els Turcs i Cavallets de La Patum data del 1828.

Els Cavallets actuals foren construïts l'any 1890 en cartó pedra, tècnica revolucionaria en aquell temps. Es tracta de quatre cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen la forma, l'estil i la tècnica típics de l'època.

Fins el 1889 la forma dels Cavallets era molt més simple, ingènua i rudimentària del que és actualment. La gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del suposat genet. Un diminut cap de fusta al davant i una nina al darrere, al·ludint al tribut llegendari de les cent donzelles, eren tots els complements dels gairebé antediluvians cavalls. Avui es conserva el cap d'un d'aquests antics Cavallets al Museu Municipal de la ciutat.

"no hi ha Patum sense el repicar pregon del vell i revingut Tabal"

EL TABAL

El Tabal és un tambor de grans dimensions i 18 quilos de pes, format per una carcassa circular de fusta que està tapada pels seus dos extrems amb pell de cabra, essent tocat pel Tabaler. És un dels elements originaris de la Patum, documentat des del 1626. El Tabal és l'únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. El Tabal presideix des d'un lloc d'honor les representacions de la Patum a la plaça de Sant Pere el dia de Corpus i el diumenge següent.

Com ja hem comentat el Tabal és considerat un dels elements originaris de la patum, documentat des del 1626. Es té noticia que el tabal fou renovat l'any 1726 per ordre de l'Ajuntament, i es considera que el tabal actual es segurament aquest. Malgrat aquesta reconstrucció de 1726, però, la seva forma i estil són molt més remots. El més interessant d'aquest element és el manteniment de la forma de tensors originals, mitjançant cordes, que permeten regular-ne el so i que donen a l'instrument un caràcter poc evolucionat. Les pells s'han de canviar amb relativa freqüència, però tot i l'alt cost que tenen es manté la tradició d'utilitzar pells de cabra, rebutjant qualsevol material sintètic.

L'ÀLIGA DE LA PATUM

L'Àliga de la Patum és una bèstia, de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d'aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda per el fuster local Ramon Roca.

L'Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d'un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l'església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.

El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en conformen l'estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix li acaben de donar forma i petites peces d'aquesta roba convenientment enguixada li formen les escates. Es tracta d'una peça construïda amb la tècnica i l'estil típics de la seva època (1756) i actualment és l'Àliga més antiga que es conserva a Catalunya.

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc.

L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya IBOCC. Aquest esdeveniment i la gran quantitat de publicacions, moltes de les quals fetes per l'historiador berguedà Albert Rumbo, que ha publicat més de quatre-cents articles sobre cultura popular i sis llibres sobre la temàtica, han fet que la Patum sigui coneguda arreu del món.